Sessió fotogràfica

Sessió fogogràfica feta per Abril Sanglas i Josep Casanova

Anunci televisiu

Cillit Bang

En aquest anunci s'anuncia un desengreixant. En ell podem apreciar a una dona queixant-se de la dificultat de netejar el lavabo amb eficiència, i ens diu que la única solució per aconseguir un lavabo net és utilitzant el producte que et venen, ja que el desengreixant  és quatre vegades més efectiu que altres productes similars (sense demostrar-ho amb dades fiables). Cau en un tòpic molt usual en els detergents: utilitza a una dona de mitjana edat amb problemes per aconseguir una neteja efectiva i correcta. Aquest tòpic clarament sexista existeix des dels inicis dels anuncis de neteja, on en una societat masclista s'identifica a la dona com a objecte dels treballs domèstics tals com netejar.

En ell podem veure l'eslògan habitual de la marca "Cillit Bang, y la suciedad se va en un bang" (segons opinió personal és una rima deficient).

Apareix lletra petita, de difícil lectura, que diu que s'han de llegir les instruccions i que és quatre cops millors que altres productes especialitzats en la neteja de cal.

En l'àmbit audiovisual cau en el tòpic dels flashbacks en blanc i negre i la imatge accelerada donant així més dinamisme i exagerant el que al intenta transmetre: la impotència de la dona al ser incapaç de netejar les vores de silicona de la banyera. També juga amb plànols mitjos quan la senyora està parlant i primers i detalls en les accions. És important dir que apareixen zooms in, persones tallades, plànols mal enquadrats, amb falta o excés d'ares. Aquests són errors de gravació molt usuals.

Apareix novament l'home anunciant el producte, una imatge que simbolitza la marca i et porta als anuncis anteriors (degut a que és part d'ells).

Anunci gràfic

Bo 

Ens trobem davant d'un anunci de la coneguda marca de colònia LOEWE. El primer que ens crida l'atenció del mateix és el color vermell que inunda la imatge. La textura del fons és la mateixa que la del vestit, i comparteixen també un joc de llums i d'ombres en les ones. El color vermell generalment al·legoritza la passió, la intensitat, en aquest cas femenina; degut a la protagonista de la imatge, una noia jove. Aquest personatge també especifica el sector cap a on va el perfum: femení d'una edat més bé jove. En vermell també està el color del recipient (degut al propi envàs tot l'anunci pren aquest color) i el nom de la colònia: ESENCIA FEMME. Podem entendre que la composició de tot l'anunci gira al voltant d'aquests dos elements: el color i la feminitat. La pròpia imatge a través de la llum i la posició dels objectes ja ens descriu una distribució lineal, atravessant el perfum i la dona, tot veien el que hi ha escrit.

Dolent

 El primer que ens crida l'atenció en aquest anunci de suc de taronja és un joc visual, una il·lusió òptica clarament sexista que alterna tres taronges (fruita amb la que s'elabora el producte) i la part inferior de l'esquena d'una noia, on s'aprecia un tipus en concret de roba interior i les natges de la mateixa. És una referència sexista que no va gens en relació amb el públic al que va dirigit el producte. També trobem que el color predominant és el taronja, el color del la fruita amb la que es fa el suc. És important destacar que la imatge i l'eslògan queden renegats a la vorera superior dreta, fent una línia d'atenció entre aquest i la imatge visual sexista (que se li dóna moltíssima més importància).

Còmic

Els còmics existeixen des de l'antiguitat: durant la prehistòria, en les pintures rupestres es plasmaven hàbits quotidians representats gràficament amb un format que podem vagament considerar els inicis del mateix còmic.

A l'edat mitjana les il·lustracions gràfiques (manuscrits il·lustrats) es van formalitzar i per primer cop es considera l'aparició pròpiament del còmic. Des d'aquell moment les il·lustracions van començar a servir com a suport als textos escrits (com la Biblia Maciejowski) i a explicar coses per si mateix.

Gutenberg va introduïr la impremta al 1446, però la impressió massiva del còmic no es produí fins mitjans del segle XVII amb l'invenció de la litografia.

El còmic es va tornar regular ambles revistes clàssiques setmanals o mensuals. "La Caricature", revista francesa del 1830.

A Catalunya l'art del còmic va seguir paral·lelament a Europa, tot i que durant el franquisme l'ús del català va ser prohibit i sancionat, limitant la producció del còmic.

Autors reconeguts:

Jerry Robinson, creador del "Joker"

Jose Shuster, creador de "Superman"

Peter Parker, autor de "spiderman"